Capítols XII, XIII i XIV
En aquestos tres últims capítols el tema principal novament es l'amor
En el duodécim capítol pense que Tirant no tinguera que anar al llit de Carmessina ja que ésta no vol i a més l'obra m'ho justifica ja que per aixó apareix aquell escàndol en palau i per no ser descobert en llançe per la finestra i desgraciadament es trenca una cama. També pense que Carmessina es bastant cabuda al no deixar a Tirant anar al llit al capità ja que a ella en realitat li agrae Tirant. La mateixa princessa improvise i està molt intel.ligent al ficar l'excusa de la rata quan venen l'emperador, l'emperadriu i les donzelles a vore que pasave en la cambra a causa dels grits.
En el penúltim capítol pense que és molt entretengut en el qual jo opine que la viuda reposada actúe amb gran malícia i maldat. Pense que tinguera que havore ocorregut algun error en el plà de la viuda i així Tirant l'haguera descobert. Per últim no m'agrade gens que Plaermavida actúe com a alïada de la viuda reposada en el seu plà encara que aquesta no sabíe res.
En l'últim capítol pense que Tirant a pesar de no poder matar a la viuda reposada ja que l'oratge i el mar s'ho impedeix, tinguera que haver acavat amb ella per traidora i falsa. Per acavar en el meu punt de vista pense que l'exércit de Tirant i el mateix capità no tingueran que haver acavat en territoris enemics després de que el vaixell s'estave afonant ja que no s'ho mereixien després de tantes batalles guanyades i de tant esforç.
jueves, 28 de enero de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
veo k te lo as curaoo.. muy biien =D,,
ResponderEliminara veure si et dónes pressa i fes ja el treball de les cròniques, perquè estic pensant en votar el teu blog, així que fes-lo :P jeje un bes
ResponderEliminar