Capítols XII, XIII i XIV
En aquestos tres últims capítols el tema principal novament es l'amor
En el duodécim capítol pense que Tirant no tinguera que anar al llit de Carmessina ja que ésta no vol i a més l'obra m'ho justifica ja que per aixó apareix aquell escàndol en palau i per no ser descobert en llançe per la finestra i desgraciadament es trenca una cama. També pense que Carmessina es bastant cabuda al no deixar a Tirant anar al llit al capità ja que a ella en realitat li agrae Tirant. La mateixa princessa improvise i està molt intel.ligent al ficar l'excusa de la rata quan venen l'emperador, l'emperadriu i les donzelles a vore que pasave en la cambra a causa dels grits.
En el penúltim capítol pense que és molt entretengut en el qual jo opine que la viuda reposada actúe amb gran malícia i maldat. Pense que tinguera que havore ocorregut algun error en el plà de la viuda i així Tirant l'haguera descobert. Per últim no m'agrade gens que Plaermavida actúe com a alïada de la viuda reposada en el seu plà encara que aquesta no sabíe res.
En l'últim capítol pense que Tirant a pesar de no poder matar a la viuda reposada ja que l'oratge i el mar s'ho impedeix, tinguera que haver acavat amb ella per traidora i falsa. Per acavar en el meu punt de vista pense que l'exércit de Tirant i el mateix capità no tingueran que haver acavat en territoris enemics després de que el vaixell s'estave afonant ja que no s'ho mereixien després de tantes batalles guanyades i de tant esforç.
jueves, 28 de enero de 2010
miércoles, 27 de enero de 2010
Tirant lo blanc (capítols)
Capítols X i XI
En aquestos dos episodios es torna a centrar l'obra en la guerra i les batalles.
En el décim capítol pense que és la part més importat de l'obra ja que es l'última batalla. Em sembla una gran lluïta peró pense que haguera estat millor tal vegada en terra i no per mar encara que així canvíen un poc el tipos de batalles ja que batalles navals encara no havien aparegut en el llibre. L'actitut del gran Caramany i del seu alïat és per una part rastrera al no moure's del lloc on estaven per lluïtar, tapats fins que els descobriren i el mataren els cristians peró desde un altre punt de vista es un poc lógic ja que ells savien que anaven a morir llavors preferien morir en el lloc on estaven ja que la filla del gran Caramany havia pasat molt de temps allí.
En el undécim episodi hi ha un joc d'amor entre Carmessina i Tirant. Tirant s'arriesgue i es juga la vida al que l'emperatriu i l'emperador el pillen en la mateixa cambra de la infanta Carmessina. Aquest episodi per al mu punt de vista es divertit ja que per no ser vist Tirant, el tapen amb la ropa per damunt en terra i quasi el xafe l'emperatriu, Tirant pase molta vergonya en aquells moments.
En aquestos dos episodios es torna a centrar l'obra en la guerra i les batalles.
En el décim capítol pense que és la part més importat de l'obra ja que es l'última batalla. Em sembla una gran lluïta peró pense que haguera estat millor tal vegada en terra i no per mar encara que així canvíen un poc el tipos de batalles ja que batalles navals encara no havien aparegut en el llibre. L'actitut del gran Caramany i del seu alïat és per una part rastrera al no moure's del lloc on estaven per lluïtar, tapats fins que els descobriren i el mataren els cristians peró desde un altre punt de vista es un poc lógic ja que ells savien que anaven a morir llavors preferien morir en el lloc on estaven ja que la filla del gran Caramany havia pasat molt de temps allí.
En el undécim episodi hi ha un joc d'amor entre Carmessina i Tirant. Tirant s'arriesgue i es juga la vida al que l'emperatriu i l'emperador el pillen en la mateixa cambra de la infanta Carmessina. Aquest episodi per al mu punt de vista es divertit ja que per no ser vist Tirant, el tapen amb la ropa per damunt en terra i quasi el xafe l'emperatriu, Tirant pase molta vergonya en aquells moments.
Tirant lo blanc (capítols)
Capítol IX
En aquest capítol hi ha un canvi en el tema principal ja que es pase a parlar de l'amor.
En en nové episodi el gran somni que va contar Plaermavida va resultar ser totalment cert i pense que fa bé contan-ho per a que les dones es donen conte de les coses que fan, sobretot Estefania a pesar de que jo pense que podíen fer el que vulgueren. Per altra banda Tirant hem demostra la seva classe al escoltar al mariner eslové que havien fet esclau després de conquerir el port a pesar de que estava parlant molt malament d'ell sense adonar-se que ell mateix era Tirant i no el va sacrificar per la famosa frase " doneu als roïns perqué parlen bé, doneu als bons perqué no parlen mal"
En aquest capítol hi ha un canvi en el tema principal ja que es pase a parlar de l'amor.
En en nové episodi el gran somni que va contar Plaermavida va resultar ser totalment cert i pense que fa bé contan-ho per a que les dones es donen conte de les coses que fan, sobretot Estefania a pesar de que jo pense que podíen fer el que vulgueren. Per altra banda Tirant hem demostra la seva classe al escoltar al mariner eslové que havien fet esclau després de conquerir el port a pesar de que estava parlant molt malament d'ell sense adonar-se que ell mateix era Tirant i no el va sacrificar per la famosa frase " doneu als roïns perqué parlen bé, doneu als bons perqué no parlen mal"
Tirant lo blanc (capítols)
Capítols VII i VII
Contínuen els episodis basant-se en la guerra
En el sisé episodi observe la grandísima col.locació i ordre dels cristians en la batalla. Es admirable. Respecte a la batalla Tirant hem justifica el magnífic caballer que és ja que a més d'ordenar amb éxit el seu exércit guanya la batalla i acava amb el rei de Capadócia. Pense que la mort del duc de Macedónia es justa per traidor, i m'ha defraudat un poc Diafebus al deixar el lloc que l'havia encomanat Tirant en la batalla.
En el seté capítol quan els cristians feren prisoner al rei egipci amb una gran gesta, m'he pareix una actitud molt extranya i masa caballerosa la de Tirant al no matar al seu enemic ja que no es podia defendre. Mentrestant jo pense que Estefania està molt enamorada de Diafebus i a ella li agrada més l'amor carnal en canvi a Carmessina li agrada més l'amor cortés. L'actitut en canvi de Tirant al nomenar a Diafebus gran conestable i ´donar-li el títol de comte té tots els meus respectes ja que es molt generós.
Contínuen els episodis basant-se en la guerra
En el sisé episodi observe la grandísima col.locació i ordre dels cristians en la batalla. Es admirable. Respecte a la batalla Tirant hem justifica el magnífic caballer que és ja que a més d'ordenar amb éxit el seu exércit guanya la batalla i acava amb el rei de Capadócia. Pense que la mort del duc de Macedónia es justa per traidor, i m'ha defraudat un poc Diafebus al deixar el lloc que l'havia encomanat Tirant en la batalla.
En el seté capítol quan els cristians feren prisoner al rei egipci amb una gran gesta, m'he pareix una actitud molt extranya i masa caballerosa la de Tirant al no matar al seu enemic ja que no es podia defendre. Mentrestant jo pense que Estefania està molt enamorada de Diafebus i a ella li agrada més l'amor carnal en canvi a Carmessina li agrada més l'amor cortés. L'actitut en canvi de Tirant al nomenar a Diafebus gran conestable i ´donar-li el títol de comte té tots els meus respectes ja que es molt generós.
martes, 26 de enero de 2010
Tirant lo blanc (capítols)
Capítols V i VI
En aquestos dos capítols el tema principal es la guerra com en els dos anteriors
En el quart capítol jo pense que els cristians tenen la guerra contolada i els musulmans estan contra les cordes. M'he pareix interessant el plà del rei d'Egipte ja que es emocionant una lluïta entre els dos caballers(ell i Tirant) i el seu plà es molt intel.ligent ja que si veu que va a guanyar ell mateix matarà a Tirant mentre que si veu que es el cristià el que pot guanyar els musulmans l'ajudaran i el mataran per ell. Per altra part pense que el criat cristià que vivíe i treballave fa molts anys amb els musulmans és molt llest al fer aquella estratégia, passant-se a l'altre bàndol i enganyant als mateixos moros. El ara anomenat Ciprés de Paternó crec que serà bastant important al llarg de l'obra ja que descifrarà i contarà als cristians tots els moviments que tenen previst fer els musulmans.
En el cinqué capítol el meu punt de vista es que Tirant és molt valent al acceptar aquella lluïta proposada per el rei d'Egipte peró pense que no tindria que anar ja que la guerra la té controlada i els seus homes podrien estar en perill. Pense que el rei egipci lluitarà amb molta dignitat peró no esportivament ja que si veu que perd els seus aliats l'ajudaran. Per altra part pense que les paraules del duc de Macedónia estan fora de lloc ja que Tirant encara no ha fet res per reproxar-se i a gunyat de moment totes les batalles per la qual cosa opine que el duc de Macedónia està molt celós de l'éxit del grandísim caballer francés.
En aquestos dos capítols el tema principal es la guerra com en els dos anteriors
En el quart capítol jo pense que els cristians tenen la guerra contolada i els musulmans estan contra les cordes. M'he pareix interessant el plà del rei d'Egipte ja que es emocionant una lluïta entre els dos caballers(ell i Tirant) i el seu plà es molt intel.ligent ja que si veu que va a guanyar ell mateix matarà a Tirant mentre que si veu que es el cristià el que pot guanyar els musulmans l'ajudaran i el mataran per ell. Per altra part pense que el criat cristià que vivíe i treballave fa molts anys amb els musulmans és molt llest al fer aquella estratégia, passant-se a l'altre bàndol i enganyant als mateixos moros. El ara anomenat Ciprés de Paternó crec que serà bastant important al llarg de l'obra ja que descifrarà i contarà als cristians tots els moviments que tenen previst fer els musulmans.
En el cinqué capítol el meu punt de vista es que Tirant és molt valent al acceptar aquella lluïta proposada per el rei d'Egipte peró pense que no tindria que anar ja que la guerra la té controlada i els seus homes podrien estar en perill. Pense que el rei egipci lluitarà amb molta dignitat peró no esportivament ja que si veu que perd els seus aliats l'ajudaran. Per altra part pense que les paraules del duc de Macedónia estan fora de lloc ja que Tirant encara no ha fet res per reproxar-se i a gunyat de moment totes les batalles per la qual cosa opine que el duc de Macedónia està molt celós de l'éxit del grandísim caballer francés.
martes, 12 de enero de 2010
Tirant lo blanc (capítols)
Capítols III i IV
En aquests capítols el tema principal es la guerra.
En el tercer capítol una vegada celebrada la reunió amb el consell pense que Tirant actua molt bé ja que vol anar-se a la batalla lo abans posible al contrari de l'emperador que volia esperar uns quants dies. L'actitud de Carmesina me pareix expemplar ja que prefereix morir al costat del seu pare que viure solitària i amb riqueses en altre país. Per una altra banda pense que no tendrien que confiar més en el duc de Macedónia ja que es un covart i un traidor ja que es el que va causar la mort del fill de l'emperador. Finalment l'última escena de Carmesina plorant i veien per la finestra com l'expedició i Tirant s'en van a la guerra i posiblement era l'última vegada que voria al seu amor es molt emocionant i sentimental.
El quart capítol pense que és un dels més importants al llarg del llibre ja que Tirant guanya una gran batalla contra els enemics, els moros. Els turcs tenien pràcticament tot l'imperi i les terres apropiades i aixó va fer que el Gran Turc es confiara i sense esperar l'arribada de l'expedició de Tirant perdera. Pense que es molt bona l'estratégia del capità Tirant, primer amagar-se, més tard atacan als homes que habien anat a la font a beure i refrescar-se per l'inmensa calor i per últim introduin les egues dins del territoria conquerit per els enemics i que els seus caballs s'alborotareni aixó va fer que els enemics eixeren fora sense protecció i Tirant els va matar a tots menys al Gran Turc, al soldat i a uns quants més. Quan Tirant va trobar al Duc de Macedónia jo pense que no tindria que oferir-le de sopar ni res ja que s'el va desagrair tot. Finalment pense que Tirant no tinguera que haber donat de menjar ni caps facilitats als enemics que tenien en setge ja que a l'enemic no se li done ni aigua, a pesar de que estos volien aferrar-se al seu exércit.
En aquests capítols el tema principal es la guerra.
En el tercer capítol una vegada celebrada la reunió amb el consell pense que Tirant actua molt bé ja que vol anar-se a la batalla lo abans posible al contrari de l'emperador que volia esperar uns quants dies. L'actitud de Carmesina me pareix expemplar ja que prefereix morir al costat del seu pare que viure solitària i amb riqueses en altre país. Per una altra banda pense que no tendrien que confiar més en el duc de Macedónia ja que es un covart i un traidor ja que es el que va causar la mort del fill de l'emperador. Finalment l'última escena de Carmesina plorant i veien per la finestra com l'expedició i Tirant s'en van a la guerra i posiblement era l'última vegada que voria al seu amor es molt emocionant i sentimental.
El quart capítol pense que és un dels més importants al llarg del llibre ja que Tirant guanya una gran batalla contra els enemics, els moros. Els turcs tenien pràcticament tot l'imperi i les terres apropiades i aixó va fer que el Gran Turc es confiara i sense esperar l'arribada de l'expedició de Tirant perdera. Pense que es molt bona l'estratégia del capità Tirant, primer amagar-se, més tard atacan als homes que habien anat a la font a beure i refrescar-se per l'inmensa calor i per últim introduin les egues dins del territoria conquerit per els enemics i que els seus caballs s'alborotareni aixó va fer que els enemics eixeren fora sense protecció i Tirant els va matar a tots menys al Gran Turc, al soldat i a uns quants més. Quan Tirant va trobar al Duc de Macedónia jo pense que no tindria que oferir-le de sopar ni res ja que s'el va desagrair tot. Finalment pense que Tirant no tinguera que haber donat de menjar ni caps facilitats als enemics que tenien en setge ja que a l'enemic no se li done ni aigua, a pesar de que estos volien aferrar-se al seu exércit.
Tirant lo blanc (capítols)
Capítols I i II
En aquestos capítols el tema principal que es tracte es l'amor.
En el primer capítol jo pense que Tirant es llançe massa flors ja que s'introdueix en una guerra molt perillosa a la que ell no l'importe molt ja que no defén les seues terres ni la seua patria. Pense que es un gran caballer amb molt de valor i coratge peró es juga moltpense que T la vida per els demés. També pense que està massa influenciat per el rei de Sicília. Per una altra banda el enamorament que va sentir Tirant el veig un poc precipita, molta gent creu en l'amor a primera vista pero jo pense que aixó no existeix ja que per a enamorar-se d'una persona la tens que conéixer i ell solament posiblement es va sentir atraít per ella al vore-la nueta observant els seus pits com pomes.
En el segon capítol pense que Tirant perd el temps ja que pensa moltísmim en Carmesina i no està especialment en palau i en aquelles terres per a trobar l'amor, sinó que està per a combatir i defendre aquells territoris que ell voluntàriament es va presentar. Pense que tindria que preocupar-se més d'aixó i no de l'amor que sent. Per altre costat jo crec que la declaració de Tirant a la infanta es un poc cursi pero bastant imaginativa i curiosa també. Mentrestant Carmesina s'equivoca contan-li a la viuda reposada la declaraciño ja que solament li done mals consells ja que té cels de que ella trobe l'amor.
En aquestos capítols el tema principal que es tracte es l'amor.
En el primer capítol jo pense que Tirant es llançe massa flors ja que s'introdueix en una guerra molt perillosa a la que ell no l'importe molt ja que no defén les seues terres ni la seua patria. Pense que es un gran caballer amb molt de valor i coratge peró es juga moltpense que T la vida per els demés. També pense que està massa influenciat per el rei de Sicília. Per una altra banda el enamorament que va sentir Tirant el veig un poc precipita, molta gent creu en l'amor a primera vista pero jo pense que aixó no existeix ja que per a enamorar-se d'una persona la tens que conéixer i ell solament posiblement es va sentir atraít per ella al vore-la nueta observant els seus pits com pomes.
En el segon capítol pense que Tirant perd el temps ja que pensa moltísmim en Carmesina i no està especialment en palau i en aquelles terres per a trobar l'amor, sinó que està per a combatir i defendre aquells territoris que ell voluntàriament es va presentar. Pense que tindria que preocupar-se més d'aixó i no de l'amor que sent. Per altre costat jo crec que la declaració de Tirant a la infanta es un poc cursi pero bastant imaginativa i curiosa també. Mentrestant Carmesina s'equivoca contan-li a la viuda reposada la declaraciño ja que solament li done mals consells ja que té cels de que ella trobe l'amor.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)