Capítols III i IV
En aquests capítols el tema principal es la guerra.
En el tercer capítol una vegada celebrada la reunió amb el consell pense que Tirant actua molt bé ja que vol anar-se a la batalla lo abans posible al contrari de l'emperador que volia esperar uns quants dies. L'actitud de Carmesina me pareix expemplar ja que prefereix morir al costat del seu pare que viure solitària i amb riqueses en altre país. Per una altra banda pense que no tendrien que confiar més en el duc de Macedónia ja que es un covart i un traidor ja que es el que va causar la mort del fill de l'emperador. Finalment l'última escena de Carmesina plorant i veien per la finestra com l'expedició i Tirant s'en van a la guerra i posiblement era l'última vegada que voria al seu amor es molt emocionant i sentimental.
El quart capítol pense que és un dels més importants al llarg del llibre ja que Tirant guanya una gran batalla contra els enemics, els moros. Els turcs tenien pràcticament tot l'imperi i les terres apropiades i aixó va fer que el Gran Turc es confiara i sense esperar l'arribada de l'expedició de Tirant perdera. Pense que es molt bona l'estratégia del capità Tirant, primer amagar-se, més tard atacan als homes que habien anat a la font a beure i refrescar-se per l'inmensa calor i per últim introduin les egues dins del territoria conquerit per els enemics i que els seus caballs s'alborotareni aixó va fer que els enemics eixeren fora sense protecció i Tirant els va matar a tots menys al Gran Turc, al soldat i a uns quants més. Quan Tirant va trobar al Duc de Macedónia jo pense que no tindria que oferir-le de sopar ni res ja que s'el va desagrair tot. Finalment pense que Tirant no tinguera que haber donat de menjar ni caps facilitats als enemics que tenien en setge ja que a l'enemic no se li done ni aigua, a pesar de que estos volien aferrar-se al seu exércit.
martes, 12 de enero de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Bé, Alejandro.Veig que el poder del capità Tirant ha fet resuscitar el teu blog!!!.Bé, el comentari però no estic d'acord amb tu quan dius que a l'enemic ni aigua.Si s'ha comportat com cal, el deure de tot cavaller és ser compassiu.
ResponderEliminar