domingo, 20 de junio de 2010

Tristany e Isolda (1º evaluació)

CAPÍTOLS I a V
1. Per quin motiu li posen el nom de Tristany:Perquè, en néixer, la seva mare digué que havia vingut a la Terra amb tristesa.
2. Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:Victoriós i greument ferit.
3. Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:El guareix de les seves ferides.
4. El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella.
5. La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge.
6. Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces.Capítols del VI al X
7. Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó delsdeslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-sei no ser descoberts:Els busca un lloc rere el castell perquè es puguin veure.
8. On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:Dalt del pi on es troben cada nit
9. El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats:fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol:Per les gotes de sang de la ferida que s'ha fet Tristany, que cauen a la farina.
10. El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietatper als amants i buscarà un càstig exemplar per a ells. Quin és de tots aquests:Fa cremar Tristany i Isolda en una foguera davant tota la població de Tintagel.
11. Com aconsegueix Tristany fugir d'ells:Es llança des d'una finestra al buit i el vent se l'emporta fins a una pedra evitant-li la mort.
12. El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i:Agafa Isolda i fuig mentre Governal atueix el crani d'Ivany, el cap dels llebrosos.
13. El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc:Com que l'espasa de Tristany separava els dos cossos, la canvia per la seva, deixa els seus guants d'ermini, i canvia l'anell de maragdes que porta Isolda.
14. Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit:Que el rei els vol perdonar i que Tristany, per culpa seva, ha de viure com un fugitiu fora de la cort.Capítols de l'XI al XV
15. L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té:La passa al seu clergue perquè li llegeixi, ell no sap llegir.
16. Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen:Isolda li regala un anell de jaspi verd i Tristany, el seu gos Husdent.
17. Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella:Que passi pel jurament dels ossos dels sants i la prova del ferro roent.
18. Com jura la seva innocència la reina Isolda:Agenollada davant els ossos dels sants i el rei Artús.
19. Tristany marxa de Tintagel cap a Gal·les. Què li diu Isolda quan marxa:Si veu l'anell que un dia ella li regalà, farà el que Tristany li demani.
20. Tristany, a Gal·les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda:El seu gos, Petit-Crû.
21. Quina qualitat màgica té:El cascavell que porta fa oblidar les penes.
22. Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducats fins que arriba a:Bretanya, allí es posa al servei del duc Hoel.
23. En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany:La seva filla, Isolda de les Blanques Mans.

Capítols del XVI al XIX

24. Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyatKaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Quèaconsella a Tristany:Que oblidi Isolda, que està sofrint molt, i que tingui pietat per ella.
25. Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre?:Sí, perquè no ha oblidat la seva promesa.
26. Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència?:Una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat.
27. Tristany vol tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel?:Disfressat de boig.
28. Tristany passa uns dies amb la reina, però, tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?:Si Tristany la necessita, Isolda hi anirà.
29. Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà:La vela blanca.
30. Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan:És al mar i es produeix una tempesta molt

Els amants (1º evaluació)

Els Amants

No hi havia a València dos amants com nosaltres.


Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta,
ens empeny. Jo desitjava, a voltes,
un amor educat i en marxa el tocadiscos,
negligentment besant-te, ara un muscle
i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc
i salvatge, i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

(Vicent Andrés Estellés - Popular valenciana)
''La carn vol carn''-Ausiàs March


TEMA:

El tema principal del poema de Ausias March és l'amor. L'autor compara les passions de les dos persones amb l'abans i el present.

CONTINGUT:

L'autor ens demostra que el seu amor no fou un amor cortés. Ells son uns amants que no s'amaguen.

MÉTRICA:

Versos d'art major de 12 síl.labes censurats en dos hemistiquis de 6 síl.labes. Està format per 5 estrofes.

FIGURES RETÓRIQUES:

Apareixen comparacions, metàfores, antítesis...etc

VALORACIÓ PERSONAL:

Aquest poema es senzill i es fàcil d'entendre. Ens mostra una passió que disminueix al llarg del temps de dos amants.

viernes, 18 de junio de 2010

L'amor (1º evaluació)


Enamorar-se és quan no existix res mes al teu voltant, quan estàs vivint com en una bambolla, quan eres feliç, quan estranyes a algú, quan penses en el present , quan penses en el futur, és cada llàgrima, cada somriure, cada alba sense ella, cada fosquejar sense sentir-la, cada cançó, cada record. És una cosa que no sempre se sent però que et dónes compte que les estes vivint. És imaginar-se dos, tres, quatre, cinc, sis, set i infinits mesos al seu costat i ser feliç amb això. És bategar el cor amb més impuls quan s'acosta, és preguntar-se si val la pena i contestar-se a l'instant que sí però ja no tindre forces per a continuar. És la por de perdre un poc més que una amistat, és valorar-la i admirar-la. És esperar cada cap de setmana per a passar una estona amb ella, és besar la seua polsera cada nit lamentant-se que és el mes pròxim a ella que besaràs, és veure com es distancia dia a dia de tu i no poder fer res. És la impotència de no poder fer més, el sentiment de veure passar el temps i observar com el vent es porta la màgia. És com preguntar-se que una simple xiqueta t'ompli el cor, és donar-te compte que allò al que ames ho necessites cada vegada més, de veure que ja no és el mateix però al mateix temps pensar en tot el que hem viscut i somriure. És donar-se compte que ames a algú quan la trobes a faltar, és rebre cada sms, cada perduda, cada cridada, és sentir-la parlar, veure com es para el món quan estem sols i veure que sense ella res té sentit. És lluitar per ella i rendir-se. És aguantar cada mal moment només per un mateix motiu, amarla...

sábado, 29 de mayo de 2010

Jaume Roig


Actualment en les classes de valencià estem parlant i coneixent al gran escriptor Jaume Roig. Aquest home va nàixer a València a principis del segle XV i estudià medicina. Va ser un gran metge i conseller de la ciutat. Contava amb una gran part de terres. Es casà amb Isabel Pellisser amb qui va tenir varis fills. Perteneix a al segle d'or de la literatura valenciana. Es autor d'una de les obres mes importants al llarg de l'época com es l'espill. Va morir a Benimàmet al 1478.


Prompte farem l'exámen a l'aula, esperem l'aprobat!






lunes, 3 de mayo de 2010

EL COMPORTAMENT A CLASSE


Vaig a parlar del comportament que s'ha de tindre en una classe i de l'important que es per a la convivencia amb els professors i els mateix companys.

Tractare aquest tema mitjançant diversos punts que es tenen que tenir en compte i son importantísims: La vestimenta, l'higiene, l'actitut, el respecte i els diversos detalls per a conseguir ser un exemple com a alumne.


En primer lloc parlaré de la vestimenta. Aquest punt es el començament de tot. L'alumne que va a classe té que anar amb una vestimenta adequada. Depenent de si es un institut privat o públic s'en va d'una manera o d'un altra peró al final sempre están relacionades. En un privat van amb la seua vestimenta aplicada a aquell col.legi com podien ser en els xics unes sabates amb uns pantalons no massa còmodes paregut als dels tratjes i amb un polo o un jersei. En les xiques unes sabates també amb unes médies, una falda o pantalons com pareguts al xandal i polo o camises. En el públic es diferent i per aixó es molt important la imatge. Es pot vindre amb qualsevol cosa peró lo que no es pot permetre son robes que deixen lluir molt les cames, la panxa o inclús les mamelles. Els xics no han de vindre amb una vestimenta amb cert paregut al carnaval. Per altra banda gorres i altres accesoris contra menys millor.


En segon lloc parlaré de l'higiene. Per a la convivencia a l'aula s'ha de tíndre un mínim d'higiene ja que la classe sinó es fa més insoportable de lo normal. T'has de rentar i donar molt bona imatge ja que sinó els que t'envolten no hi podran estar en bones condicions en l'aula. Detalls com els perfums o qualsevol similar es poden agrair. Simplement és importan ja que es una classe no solament estas tu i moltes vegades seus al costat de companys que tenen el dret de tindre un lloc d'estudi i d'ensenyament apte,net i amb bona olor.


En tercer lloc parlaré de l'actitut a classe. Aquesta es una de les més importants de totes. L'actitut es la clau de qualsevol aula. Amb una bona actitut aprens més i et portes bé amb els professors. En classe s'ha de respectar al mestre quan dona la lliçó, respectar el torn de paraula i als teus companys. S'ha d'atendre i guardar silenci quan es requereix. Una manera de millorar-la també sería presentar-se voluntari quan es demana fer exercisis voluntaris o simplement quan pregunten si algú pot anar a per guix. El simple fet d'anar a classe reforça aquest punt moltes vegades.


El quart punt tracte sobre el respecte que s'ha de tindre principalment als mestres i als companys. També als de guàrdia quan falte algun professor. S´ha de tractar bé a ells i respectar-los, parlar bé i educadament sense cap falta de respecte i respectant la seua paraula. Mai s'ha de contestar a un professor ja que aixó sería una falta molt greu. Hi han remeis per a aquestes faltes de respecte com les amonestacions o les simples expulsion de classe.


Per últim donaré unes quantes pautes per a aprofitar i complir millor aquestos punts. S'ha de ser puntual i acabar la classe quan la professora ho diu i no quan sone el timbre, no s'ha de menjar en classei menys xicles i s'ha de tindre una bona postura en la taula ja que no està bé estar practicament xitat a la cadira o a la taula ja que dona molt mala imatge i dona la impressió de que no estas atenent. Per últim si no estàs interessat en la classe o en el que siga cal que no molestes als companys ja que ells segurament si que ho estarán.



domingo, 14 de marzo de 2010

4º ESO (cróniques de la ESO)


Per fi va arribar l'últim any de la ESO. Quart es presentava com a any decisiu e important. Va ser difícil peró finalment el vaig conseguir pasar. Aquell any m'enrecorde que la classe estava en el edifici nou amb els altres quarts al mateix lloc i al costat. Crec que en alguna evaluació vaig suspendre alguna que otra. Quart ja no es com els altres cursos, en aquest et preparen un poc per a batxiller. Tot es complica i hi han assigantures per a elegir. Jo vaig triat biología i tecnología. Lo que es la vida que en primer vaig suspendre les 2 i en quart l'es vaig triar. Vaig tindre que esforçar-me bastant per a superar aquell curs. Per segon any consecutiu vaig anar d'excursió a esquiar a Andorra. Aquella segona vegada crec que va ser la mijor excursió de la meua vida. Van pasar moltes coses que mai oblidaré. M'enrecorde que el primer dia Manolo, Alberto i jo ens vam pedre quasi a l'hora d'anar-nos ja al hotel. En el primer moment el vam tomar a risa peró pensant-ho bé ara mateix va ser de botjos. Podíe haber pasat alguna cosa pitjor. En aquella excursió van haber moltísimes anécdotes i moltísimes rises. Després de tornar d'Andorra vaig continuar estudiant i al fi va arribar Juny. M'enrecorde que no sabíe si tindríe que anar a Septembre per que valencià teníe un 4 de mitja. Fianalment quan van passar llista i anaven dient els noms d'aquells que tenien que tornar en septembre i no vaig escoltar el meu nom no m'el creie. Vaig sentir una gran alegria i vaig cridar als meus pares. En aquell curs els meus dos millors amics, Raül i Alberto, van tindre que tornar en Septembre peró no en tanta sort com en altres vegades. Van repetir. Peró la vida continuava i jo tenia que centrar-me en els meus estudis i en el que volñie fer en un futur ja que el que m'esperave era batxiller. Hem vaig anar feliç a l'estiu pensant en que hem mereixíe aquelles vacacions.


2008 va ser un any important en el àmbit esportiu espanyol. El Reial Madrid va conquerir la lliga de nou. Rafa Nadal es va coronar en l'élit del tenis al guanyar de nou el roland garros i també el torneig britànic d'herba, wimblendon. Peró el més important d'aquell any va ser la victoria de la selecció espanyola de futbol en la eurocopa de Suïssa i Aústria. Va guanyar en la final a Alemanya per un gol a cero. Va ser la millor i justa guanyadora del torneig.


En el cine va trinfar milk, the reader, el curioso caso de Benjamin Button i la guanyadora del óscar Slumdog millonaire.


Aquell any va trionfar en el mon de la música Fergie, els Jonas Brothers i Alicia keys.

3º ESO (cróniques de la ESO)


3º de la ESO. Va ser un any d'inflecció. En tercer les coses canvien. Ja no es tot tan facil, la dificultat augmenta i aixó el vaig notar. M'enrecorde que en la primera evaluació vaig estar molt pasota i hem podien suspendre moltíssimes assignatures. Finalement solament hem va suspendre matemàtiques que no les aprovaríe fins a Septembre. Va ser la primera vegada que anaba a Septembre peró l'esforç que vaig fer hem va recompensa ja que vaig traure un 8 finalment en l'exàmen. M'enrecode també que va ser un any complicat i per gran part ho va ser gràcies a la meravellosa assignatura de Física i química. Alló era infumable! Quina cosa més difícil redeu! Tot aixó la primera evaluaciño vaig traure un 7! M'enrecorde que en un exàmen d'eixa primera evaluació s'havia fer la pràctica peró la teoria no del tot, i era tipo test i Alberto va ser important aquell dia jaja. La segona crec que la vaig aprovar peró la 3 evaluació ja no. Encara amb aixó la vaig aprobar amb un 5 i vaig tindre la tranquilitat de pensar de que mai més tindria que estudiar aquella assignatura. En 3 d'ESO vam fer una excursió també peró aquesta ja va ser amb més qualitat. Res mes que 5 dies! 5 dies esquian pareix divertit pero canse amunto. M'enrecorde que despres d'esquiar quan passetjavem per Andorra tenia la sensació d'estar esquian encara, que barbaritat!. Un dia vam anar a Caldea que es com un balneari amb moltes piscines on ja havie estat amb la meua familia peró vaig tornar a anar. En aquella exursió anava en l'habitació amb Raül, Alberto i Manolo. Que bé el vam passar. L'hi vam gastar una broma Raül que un poc més i ens deixa de parlar! Estave el xic ja dormint i l'hi vam dir que ja ere l'hora d'alçar-se. Per tant es va alçar, es va canviar, es va ficar el mono d'esquiar i nosaltres vam fer com si baixàrem a desdejunar. Estavem en la planta de dalt observant com ell creia que ere l'hora d'anarnos peró res daixó eren les 2 del matí encara!. Crec que va ser unes de les vegades que més me reanat en tota la meua vida. En fí va acavar tercer i algú que altre amic es va quedar allí ja que va repetir peró jo solament tenía els ulls posats en quart.


En els esports el Reial Madrid va conquerir de nou la lliga i Rafa Nadal de nou per tercera vegada consecutiva el torneig de terra batuda. Aquell any Fernando Alonso bo va guanyar el campionat i fins i tot havia canviat d'equip de renault a mercedes mclaren.


En el cine havien grans pel.lícules com Juno, expiación, Michael Clayton, pozos de ambición i la premiada no es pais para viejos.


En la música va trionfar en aquell any Dover, Leona Lewis, Pereza i Pignoise gràcies a la gran série d'antena 3 els homes de Paco.

2º ESO (cróniques de la ESO) ORIGINAL


Un any més en el mes de septembre estavem en la porta de l'institut per a començar una altra vegada un nou curs. Aquest curs de 2º de la ESO sería mes complicat que l'anterior i per aixó hem vaig mentalitzar. No volia que pasara com en primer que en les dos primeres evaluacions hem van soprendre amb alguna assignatura suspesa. Una altra vegada el tutor era d'anglés, aquesta en canvi era una xica. Aquell curs va ser el millor desde la perspectiva estudiosa de tota la segona etapa estudiantil de la meua vida. No vaig suspendre cap en cap evaluació. Una altra vegada m'havia tocat amb altres alumnes nous pero jo soc bastant obert i no vaig tindre cap problema en fer amistat amb ells. Tots estavem impacients d'acavar el curs ja que a final de curs fariem una excursió a port aventura amb el diners del torneig de futbol guanyat l'any anterior. Fins i tant aniríem 2 dies! Aquella excursió sería irrepetible.

Aquella excursió va ser en juny i vam anar a port aventura en tren. Quan vam arribar van deixar les coses al hotel i m'enrecorde que anava a la mateixa habitació que Alberto i algú més que no recorde ara mateix. Aquell dia vaig pujar al dragon khan cosa que pensava que mai ho faria i al huracan kondor. Vam menjar per ahi i vam tornar al hotel. Per la nit va ser millor encara amb els amics en l'habitació contan histories de por i dormin a les tantes. El dia següent vam anar al parc aquàtic que també està en port aventura i va ser super divertit ja que mai havia anat a uns deixos. Quan van tornar a casa estavem molt cansats i m'enrecorde que en el viatge de tornada tractave d'enrecordarme com m'havia gastat tots els diners que m'havia donat el meu pare i no solament aixó sino que encara devie uns quants! Aquell any va acabar i solament podiem pensar en el següent ja que eixe si que seríe difícil.


En l'àmbit esportiu no va canviar molt de l'any anterior ja que Fernando Alonso va tornar a guanyar el campionat i Rafa Nadal va tornar a guanyar el gran Roland garros. En canvi en futbol el campió de lliga va ser el Reial Madrid després d'un final de lliga d'ifart que no es va decidir fins al 'ultim partit de la lliga. Aquell any va ser any de mundial, que es va disputar en Alemanya on Espanya pareixia favorita pero com sempre van caure en octaus de final contra França. La campiona del mon va ser Itàlia.


En el cine van apareíxer grans pel.licules com babel, cartes desde Iwojima, the Queen, pequeña miss sunsine i la premiada amb el oscar a la millor pel.lícula infiltrados.


En la música va trionfar la oreja de van gogh, Christina Aguilera, Julieta Venegas i Nelly Furtado amb els seus discos.



2º ESO( cróniques de la ESO)

1º ESO (cróniques de la ESO)


Un cert dia de l'any 2005 en el mes de septembre arribava el gran moment que tots estaven desitjan, l'arribada a l'institut. Per un apart el desitjavem ja que volíem conéixer gent i viure una altra experiéncia ja que estavem farts de la maldita escola. Encara m'enrecorde del primer dia, aquell dia em va resultar llargísim, i estavem tots com desubicats. Escoltavem les intruccions que ens donave el tutor Bertin, molt graciós per cert. Aquell any va ser diferent ja que molts dels amics de tota la vida ens distanciavem ja que havien diferents classes. Per sort hem va tocar amb quasi tots els meus amics. A les 11 del matí vam eixir al pati i no savíem on ficar-nos ja que erem nous i tots els llocs estaven ocupats. Ens vam extranyar de vore a tota aquella gent tant major al nostre costat ja que veniem de ser els majors en l'escola. En general aquell any va ser un any d'adaptació ja que ere el primer. M'enrecorde que hem vaig portar una gran disilució ja que en la 1º evaluació vaig suspendre ciéncies naturals i tecnología. Aquelles assignatures eren noves per a mi i en especial tecnología hem pareixia bastant complicada. En la segona evaluació vaig tornar a supendre ciéncies peró va ser l'última vegada en aquell any que hem pasaría. Aquell curs el recorde amb gran felicitat ja que la meua classe formava un equip de futbol i participavem en un torneig de vila-real contra uns altres instituts. Va ser inolvidable ja que vam guanyar el torneig! Va ser un gran honor jugar en eixe equip i més sent el capità. Va pasar ràpid tot i ja estavem en juny amb moltes ganes d'estiu ja després d'aquell primer any tan especial i esperavem amb gran il.lussió el següent any que sería més complicat que aquest.


Aquell 2005 va ser significatiu també en diferents àmbits com l'esport, el cine o la música.


En l'esport el F.c barcelona es va proclamar campió de la lliga després de molts anys sense conseguir-lo. En tenis Rafael Nadal va començar a fer historia al conseguir el gran torneig tenístic francés de roland garros. Per altra part Espanya va començar a viure de prop un nou esport com el cotxes, la formula 1, gràcies a un asturià que va conseguir su primer campeonat del món amb l'escuderia renault.


En el cine van aparéixer pel.lícules molt interesants com star wars el episodi III, cincerella man, la famosa narnia, constantine i la segona de saw entre otres. Pero la guanyadora dels oscars a la millor pel.lícula va ser crash.


En la música va trionfar molt el grup de black eyed peas, Carlos Baute, Melendi o Shakira.

jueves, 28 de enero de 2010

Tirant lo blanc (capítols)

Capítols XII, XIII i XIV

En aquestos tres últims capítols el tema principal novament es l'amor

En el duodécim capítol pense que Tirant no tinguera que anar al llit de Carmessina ja que ésta no vol i a més l'obra m'ho justifica ja que per aixó apareix aquell escàndol en palau i per no ser descobert en llançe per la finestra i desgraciadament es trenca una cama. També pense que Carmessina es bastant cabuda al no deixar a Tirant anar al llit al capità ja que a ella en realitat li agrae Tirant. La mateixa princessa improvise i està molt intel.ligent al ficar l'excusa de la rata quan venen l'emperador, l'emperadriu i les donzelles a vore que pasave en la cambra a causa dels grits.

En el penúltim capítol pense que és molt entretengut en el qual jo opine que la viuda reposada actúe amb gran malícia i maldat. Pense que tinguera que havore ocorregut algun error en el plà de la viuda i així Tirant l'haguera descobert. Per últim no m'agrade gens que Plaermavida actúe com a alïada de la viuda reposada en el seu plà encara que aquesta no sabíe res.

En l'últim capítol pense que Tirant a pesar de no poder matar a la viuda reposada ja que l'oratge i el mar s'ho impedeix, tinguera que haver acavat amb ella per traidora i falsa. Per acavar en el meu punt de vista pense que l'exércit de Tirant i el mateix capità no tingueran que haver acavat en territoris enemics després de que el vaixell s'estave afonant ja que no s'ho mereixien després de tantes batalles guanyades i de tant esforç.

miércoles, 27 de enero de 2010

Tirant lo blanc (capítols)

Capítols X i XI

En aquestos dos episodios es torna a centrar l'obra en la guerra i les batalles.

En el décim capítol pense que és la part més importat de l'obra ja que es l'última batalla. Em sembla una gran lluïta peró pense que haguera estat millor tal vegada en terra i no per mar encara que així canvíen un poc el tipos de batalles ja que batalles navals encara no havien aparegut en el llibre. L'actitut del gran Caramany i del seu alïat és per una part rastrera al no moure's del lloc on estaven per lluïtar, tapats fins que els descobriren i el mataren els cristians peró desde un altre punt de vista es un poc lógic ja que ells savien que anaven a morir llavors preferien morir en el lloc on estaven ja que la filla del gran Caramany havia pasat molt de temps allí.

En el undécim episodi hi ha un joc d'amor entre Carmessina i Tirant. Tirant s'arriesgue i es juga la vida al que l'emperatriu i l'emperador el pillen en la mateixa cambra de la infanta Carmessina. Aquest episodi per al mu punt de vista es divertit ja que per no ser vist Tirant, el tapen amb la ropa per damunt en terra i quasi el xafe l'emperatriu, Tirant pase molta vergonya en aquells moments.

Tirant lo blanc (capítols)

Capítol IX

En aquest capítol hi ha un canvi en el tema principal ja que es pase a parlar de l'amor.

En en nové episodi el gran somni que va contar Plaermavida va resultar ser totalment cert i pense que fa bé contan-ho per a que les dones es donen conte de les coses que fan, sobretot Estefania a pesar de que jo pense que podíen fer el que vulgueren. Per altra banda Tirant hem demostra la seva classe al escoltar al mariner eslové que havien fet esclau després de conquerir el port a pesar de que estava parlant molt malament d'ell sense adonar-se que ell mateix era Tirant i no el va sacrificar per la famosa frase " doneu als roïns perqué parlen bé, doneu als bons perqué no parlen mal"

Tirant lo blanc (capítols)

Capítols VII i VII

Contínuen els episodis basant-se en la guerra

En el sisé episodi observe la grandísima col.locació i ordre dels cristians en la batalla. Es admirable. Respecte a la batalla Tirant hem justifica el magnífic caballer que és ja que a més d'ordenar amb éxit el seu exércit guanya la batalla i acava amb el rei de Capadócia. Pense que la mort del duc de Macedónia es justa per traidor, i m'ha defraudat un poc Diafebus al deixar el lloc que l'havia encomanat Tirant en la batalla.

En el seté capítol quan els cristians feren prisoner al rei egipci amb una gran gesta, m'he pareix una actitud molt extranya i masa caballerosa la de Tirant al no matar al seu enemic ja que no es podia defendre. Mentrestant jo pense que Estefania està molt enamorada de Diafebus i a ella li agrada més l'amor carnal en canvi a Carmessina li agrada més l'amor cortés. L'actitut en canvi de Tirant al nomenar a Diafebus gran conestable i ´donar-li el títol de comte té tots els meus respectes ja que es molt generós.

martes, 26 de enero de 2010

Tirant lo blanc (capítols)

Capítols V i VI

En aquestos dos capítols el tema principal es la guerra com en els dos anteriors

En el quart capítol jo pense que els cristians tenen la guerra contolada i els musulmans estan contra les cordes. M'he pareix interessant el plà del rei d'Egipte ja que es emocionant una lluïta entre els dos caballers(ell i Tirant) i el seu plà es molt intel.ligent ja que si veu que va a guanyar ell mateix matarà a Tirant mentre que si veu que es el cristià el que pot guanyar els musulmans l'ajudaran i el mataran per ell. Per altra part pense que el criat cristià que vivíe i treballave fa molts anys amb els musulmans és molt llest al fer aquella estratégia, passant-se a l'altre bàndol i enganyant als mateixos moros. El ara anomenat Ciprés de Paternó crec que serà bastant important al llarg de l'obra ja que descifrarà i contarà als cristians tots els moviments que tenen previst fer els musulmans.

En el cinqué capítol el meu punt de vista es que Tirant és molt valent al acceptar aquella lluïta proposada per el rei d'Egipte peró pense que no tindria que anar ja que la guerra la té controlada i els seus homes podrien estar en perill. Pense que el rei egipci lluitarà amb molta dignitat peró no esportivament ja que si veu que perd els seus aliats l'ajudaran. Per altra part pense que les paraules del duc de Macedónia estan fora de lloc ja que Tirant encara no ha fet res per reproxar-se i a gunyat de moment totes les batalles per la qual cosa opine que el duc de Macedónia està molt celós de l'éxit del grandísim caballer francés.

martes, 12 de enero de 2010

Tirant lo blanc (capítols)

Capítols III i IV

En aquests capítols el tema principal es la guerra.

En el tercer capítol una vegada celebrada la reunió amb el consell pense que Tirant actua molt bé ja que vol anar-se a la batalla lo abans posible al contrari de l'emperador que volia esperar uns quants dies. L'actitud de Carmesina me pareix expemplar ja que prefereix morir al costat del seu pare que viure solitària i amb riqueses en altre país. Per una altra banda pense que no tendrien que confiar més en el duc de Macedónia ja que es un covart i un traidor ja que es el que va causar la mort del fill de l'emperador. Finalment l'última escena de Carmesina plorant i veien per la finestra com l'expedició i Tirant s'en van a la guerra i posiblement era l'última vegada que voria al seu amor es molt emocionant i sentimental.

El quart capítol pense que és un dels més importants al llarg del llibre ja que Tirant guanya una gran batalla contra els enemics, els moros. Els turcs tenien pràcticament tot l'imperi i les terres apropiades i aixó va fer que el Gran Turc es confiara i sense esperar l'arribada de l'expedició de Tirant perdera. Pense que es molt bona l'estratégia del capità Tirant, primer amagar-se, més tard atacan als homes que habien anat a la font a beure i refrescar-se per l'inmensa calor i per últim introduin les egues dins del territoria conquerit per els enemics i que els seus caballs s'alborotareni aixó va fer que els enemics eixeren fora sense protecció i Tirant els va matar a tots menys al Gran Turc, al soldat i a uns quants més. Quan Tirant va trobar al Duc de Macedónia jo pense que no tindria que oferir-le de sopar ni res ja que s'el va desagrair tot. Finalment pense que Tirant no tinguera que haber donat de menjar ni caps facilitats als enemics que tenien en setge ja que a l'enemic no se li done ni aigua, a pesar de que estos volien aferrar-se al seu exércit.

Tirant lo blanc (capítols)

Capítols I i II

En aquestos capítols el tema principal que es tracte es l'amor.

En el primer capítol jo pense que Tirant es llançe massa flors ja que s'introdueix en una guerra molt perillosa a la que ell no l'importe molt ja que no defén les seues terres ni la seua patria. Pense que es un gran caballer amb molt de valor i coratge peró es juga moltpense que T la vida per els demés. També pense que està massa influenciat per el rei de Sicília. Per una altra banda el enamorament que va sentir Tirant el veig un poc precipita, molta gent creu en l'amor a primera vista pero jo pense que aixó no existeix ja que per a enamorar-se d'una persona la tens que conéixer i ell solament posiblement es va sentir atraít per ella al vore-la nueta observant els seus pits com pomes.

En el segon capítol pense que Tirant perd el temps ja que pensa moltísmim en Carmesina i no està especialment en palau i en aquelles terres per a trobar l'amor, sinó que està per a combatir i defendre aquells territoris que ell voluntàriament es va presentar. Pense que tindria que preocupar-se més d'aixó i no de l'amor que sent. Per altre costat jo crec que la declaració de Tirant a la infanta es un poc cursi pero bastant imaginativa i curiosa també. Mentrestant Carmesina s'equivoca contan-li a la viuda reposada la declaraciño ja que solament li done mals consells ja que té cels de que ella trobe l'amor.