Enamorar-se és quan no existix res mes al teu voltant, quan estàs vivint com en una bambolla, quan eres feliç, quan estranyes a algú, quan penses en el present , quan penses en el futur, és cada llàgrima, cada somriure, cada alba sense ella, cada fosquejar sense sentir-la, cada cançó, cada record. És una cosa que no sempre se sent però que et dónes compte que les estes vivint. És imaginar-se dos, tres, quatre, cinc, sis, set i infinits mesos al seu costat i ser feliç amb això. És bategar el cor amb més impuls quan s'acosta, és preguntar-se si val la pena i contestar-se a l'instant que sí però ja no tindre forces per a continuar. És la por de perdre un poc més que una amistat, és valorar-la i admirar-la. És esperar cada cap de setmana per a passar una estona amb ella, és besar la seua polsera cada nit lamentant-se que és el mes pròxim a ella que besaràs, és veure com es distancia dia a dia de tu i no poder fer res. És la impotència de no poder fer més, el sentiment de veure passar el temps i observar com el vent es porta la màgia. És com preguntar-se que una simple xiqueta t'ompli el cor, és donar-te compte que allò al que ames ho necessites cada vegada més, de veure que ja no és el mateix però al mateix temps pensar en tot el que hem viscut i somriure. És donar-se compte que ames a algú quan la trobes a faltar, és rebre cada sms, cada perduda, cada cridada, és sentir-la parlar, veure com es para el món quan estem sols i veure que sense ella res té sentit. És lluitar per ella i rendir-se. És aguantar cada mal moment només per un mateix motiu, amarla...
No hay comentarios:
Publicar un comentario